Breu Història / Breve História - GUARDIA URBANA de LLEIDA

[En más abajo]

Introducció

Al llarg de la Història, les formes de pensar, les ideologies polítiques, han canviat en nombroses ocasions, però el que no ha canviat mai, ha estat la necessitat que algú defensi la Llei i l'Ordre.

Els Encarregats de fer respectar aquesta Llei i mantenir l'Ordre són, entre altres, els "Urbans". Aquests Professionals que no s'han de discutir cap Norma, sinó que l'han de fer complir d'una manera racionalitzada, complint amb el seu deure. I així ha estat al llarg de totes les Èpoques sota l'aspecte que els han volgut donar les Autoritats del moment .
No sempre s'ha respectat i valorat el treball dels "Urbans" , no ha estat mai una tasca agraïda per la Societat i mira per on, una Societat que ha escollit aquests Professionals per fer complir les Lleis i les Ordenances Municipals, i que en un moment o altre de la seva Treball han hagut de sentir, la frase famosa "Escolti vostè! , no sap amb qui està parlat" , per part del "personajillo de torn" , que embolicat en la seva aurèola , es pensa ¡Vés a saber què!.

Bé, però com sigui el que sigui i passi el que passi, el que és realment cert de tot això, és que les Policies han d'existir. Ho fan a l'Actualitat i ho han fet des de sempre, encara que amb diferents denominacions i uniformitats.

Sempre hi ha hagut persones que s'han encarregat de mantenir l'Ordre i la Pau al carrer, en representació de l'Autoritat que governava la Ciutat. A més, el conseqüent creixement dels problemes de convivència ciutadana, obligava a la progressiva remodelació dels mitjans de control de la Pau i l'ordre.

A partir d'aquesta Època, es comença a trobar Antecedents remots d'Empleats Municipals, emparentats amb els actuals Policies Municipals, i és per això "viatgem en el Temps..."

Antecedents Històrics

El primer Personatge que inicia la Funció Policial , és el "Alguacil" del Magerit àrab (Paraula que prové de l'àrab "Al- wazir" : El Ministre). i definit en el Diccionari de la Llengua Catalana com "Oficial municipal inferior, executor dels nomenaments del Municipi, alcalde, etc...).

Al llarg de la Història i pel que fa a l'aspecte extern o uniformitat dels "Agutzils", han existit multitud de canvis.

Any 1264.- El nom "Paeria" substitueix el de "Consolat" (L'ús del terme "Paers": del llatí "paciarii", homes de Pau que han de vetllar pel manteniment de l'Ordre i el bon règim de la Ciutat).

Any 1293.- Aquest any, els "Paers" tindran la consideració d'Oficials Reials d'acord amb un conveni que s'arriba amb Jaume II. El fet de ser considerats Oficials Reials faculta els "Paers" per convocar el Consell General, fer rondes amb el "Veguer", apoderar-se de les armes prohibides i practicar detencions.

Segle XIV.- Durant aquest segle, un conjunt de Funcionaris Muncipales fan efectives les deliberacions dels diferents "Consells" i els mandats dels "Paers". Els més importants, són: "Mostassaf", responsable del Mercat i del bon compliment de les Ordenances Muncipales i el "Almodir", encarregat de la custòdia del "Almodí " o "Llotja" i Mercats grans. També trobem als "Visuadors" o "Veedors", una espècie de perits nomenats per resoldre i sentenciar les qüestions que sorgien entre els veïns sobre servituds urbanes, camins, aigües, etc...
El "Mostassaf", era probablement el Funcionari Municipal més proper als ciutadans, ocupant-se de les tasques de vigilància de possibles fraus en els preus, pesos i mesures, la inspecció de la qualitat dels aliments venuts al Mercat i al control d'obres, tant en cases particulars com en espais públics, entre d'altres responsabilitats.
S'estableix la seva dependència i obediència absoluta del "Consell General de la Paeria" i se li atorga un poder repressiu amb el dret de multar qualsevol infractor. El paper del "Mostassaf" sobreviure fins a 1707.

Segle XVI.- La Ciutat de Lleida és un territori de "rodamons", sense casa ni patrimoni, jugadors viciosos, prostitutes, gent armada, delinqüents de tota mena, etc... La presència d'aquests individus és causa de l'alteració constant de les Normes de vida , generant por i establint la base de molts tancaments, desigualtats, conflictes i marginacions.
Un altre Funcionari que apareix en aquesta època és el "Porter", encarregat d'obrir, tancar i vigilar els Portals de la Ciutat, situats estratègicament i permetien l'accés a la Ciutat (Portal de Boters, de Sant Andreu, de Sant Antoni, de Magdalena, etc ...).
La Ciutat d'aquest segle, com tantes ciutats de l'època, s'articulen a l'entorn d'un Centre Neuràlgic que acumulava les principals activitats; sent la preocupació principal del Poder Municipal de l'època, la vigilància dels carrers. Existia també la preocupació de dictar Ordres Muncipales, per mantenir entre els Ciutadans un comportament Moral i Social recomanable.

L'arribada del "Corregidor Lluís Blondel de Drouhot i Dàvalos", seria beneficiós per a la Ciutat, pel prestigi que tenia i per les Relacions Polítiques. Aquest nou Governador estava disposat a solucionar els problemes de la Ciutat. Amb l'arribada del Governador, era el moment de l'assalt definitiu per fer realitat l'anhelat projecte d'augmentar la superfície construïda de la Ciutat, sabent que comptaven amb el suport del "Intendent de Palencia" i "Comissionat Relacions de les Obres Públiques de Catalunya", el Sr Vicente Carrasco.

Per al funcionament normal de la Ciutat també era necessari que les Autoritats vetllaran per les infraestructures, sobretot en allò relacionat amb la salubritat pública i seguretat ciutadana .

Any 1784.- Lleida era una Ciutat, més aviat fosca i després d'un estudi eshaustivo, es va enviar un Memorial al Capità General de Catalunya, "Comte d'Assalt", en el qual s'indicaven que calia col· locar unes 300 fanals d'oli, distribuïdes per les vies principals de la ciutat, per pal· liar el fet que "...els veïns han elevat les seves cases molt més del que correspon i per tant ha augmentat la foscor ...". Com sigui que la fabricació d'aquests fanals d'oli, metxes de cotó i el manteniment, eren molt cars per a les arques municipals, finalment només es van instal· lar 110, que almenys van servir per habilitar els carrers més transitats de la Ciutat.

Any 1767.- Es té constància que l'Ajuntament de la Ciutat va escriure al "Comte de Ricla", Capità General, per a la creació de les figures de "Alcaldes de Barri ", "Zeladors" o "Guàrdies de l'Horta" o "Guardes de Camp", projecte que va quedar sense execució, per el que es va tornar a sol· licitar com a mesura necessària en 1785, per "mantenir el bon Ordre d'aquest poble i conservar la Seguretat dels seus veïns" .

Any 1790.- El 4 de Desembre, en l'època de Blondel, neix el "Cos de Vigilància Nocturna Municipal", els membres dels quals eren coneguts popularment com "Serens" . Els "Serens" velavan per la bona convivència i també es dedicaven a anunciar l'hora de la nit i el temps que feia. El Poder Municipal estableix mecanismes de Vigilància i Control per garantir el "bon Ordre i Higiene", anunciant persecució expressa d'una sèrie de Delictes. Tenint en compte que en aquella època, aquests problemes estaven passant en moltes Ciutats, on els Vigilants patien en pròpia pell, la ira dels veïns, que amagant-se en la foscor, els llançaven objectes des de les finestres, quan realitzaven la ronda nocturna. En aquella època no existien desguassos i per tant, l'única forma de desfer de les escombraries, tant orgànica com inorgànica, era donant la veu de "Aigua va !" i tot seguit tirar per la finestra, cap al carrer. Com es podia comprendre el perill que comportava el treball nocturn, amb baralles, duels i emboscades, havien de sortejar tota mena d'immundícies que es llançaven.

També es té constància de l'existència d'altres Figures Funcionarials com, el "Pare d'Orfes", que tenia cura dels orfes i s'encarregava de vigilar els vagabunds. Els "Sequiers", que vigilaven les sèquies. Com bé s'observa, continuaven apareixent antecedents d'Empleats Municipals emparentats amb els "Guàrdies Municipals". En definitiva, eren tot un seguit de càrrecs que tenien com a missió principal, la "protecció de la Vila i dels seus habitants".

Des de sempre, les persones han volgut conèixer el passat de la Guàrdia Urbana. Ha estat una necessitat el descobrir d'on prové el Cos Policial i que és el que ha passat. Tot això ens ha portat a intentar conèixer millor els nostres avantpassats i entendre com s'ha arribat a l'actualitat.

Sigui com sigui, i amb la denominació que sigui, "Alguacil ", "Mostassaf", "Veguer", "Porter", "Almodir", "Veedor", "Guarda de Camp" , "Zeladors", "Guarda Rural" o "Sereno", tots ells es van dedicar a "cos i ànima" a servir a la nostra Ciutat. Però es pot dir que la Història de la Guàrdia Municipal de Lleida, s'inicia el 1846, en substitució de tots aquells Funcionaris que es dedicaven a mantenir el bon Ordre i convivència de la Ciutat. Treball de vegades desagraït i criticat per alguns, però elogiat i valorat per molts altres.

Creació de la Guàrdia Municipal (4 Febrer 1846)

L'inici del Servei Municipal és precisament en aquestes dates en què es dissol la "Milícia Nacional". L'aparició dels Cossos de Guàrdia Municipal responen a una necessitat dels ajuntaments de l'època. Aquest buit policial va ser aprofitat per a la creació de Cossos Local de Policia. La Ciutat sentia la necessitat de disposar d'un Cos Organitzat de Vigilància que cuidés de vetllar el compliment de les ordenances, en especial les relatives a la higiene de la població que es mantenia tancada dins les muralles.

Succeïa un fet històric a la nostra ciutat:

Era el dia 4 de Febrer de 1846, sent alcalde el Sr Joaquim de Gomar, el Ple de l'Ajuntament acorda la creació a la nostra Ciutat, de la Guàrdia Municipal.

Transcripció de l'Acta de 4 Febrer 1846...
"A la ciutat de Lleida a quatre de Febrer de 1846:

Reunit l'Excm. Ajuntament Constitucional en sessió ordinària del senyor Alcalde D. Joaquín de Gomar amb assistència dels senyors regidors anotats al marge , es va llegir la sessió ordinària i va ser aprovada i signada.

Diose compte d'un ofici de ...//... proposar es creessin uns guàrdies municipals en comptes dels de l'horta ...//..."

Transcripció de l'Acta de 20 març 1846...
"A la ciutat de Lleida a vint de Març de 1946:

Es va procedir ...//.... al nomenament dels guàrdia municipals i van resultar nomenats després de vistes les sol· licituds presentades a l'efecte, un sergent retirat de l'Exèrcit i 8 Guàrdies ...//.... va quedar completada la nova Guàrdia Municipal composta de nou individus ...//...."

Dates de Creació d'altres policies locals a Espanya

Madrid (1838); Barcelona (1843); Bilbao (1844); Lleida (1846); San Sebastián (1849); Zaragoza (1850); Sevilla (1852) ; Albacete i Murcia (1854); Burgos, Tarragona i Girona (1857); La Laguna (1888); Vitoria (1890); Valladolid (1898), etc....

Com es pot observar la Guàrdia Urbana de Lleida, és la segona més antiga de Catalunya i una de les més antigues d'Espanya.

Seus de la Guàrdia Urbana

La primera Unitat estava formada per vuit (8 ) Agents, i manada per un Caporal (Manuel Minuesa), Sergent retirat de l'Exèrcit, al qual se li va encomanar la creació del nou Cos.

La Guàrdia Urbana ha tingut diverses seus, fins a arribar a l'actual, com ara el Palau de la Paeria (Ajuntament). El 1878 es va traslladar a l'Edifici de l'antic "Convent dels Caputxins". Cap als anys 20 del segle passat, són traslladats al Dispensari municipal, conegut com "Gota de Llet". L'any 1972 es van traslladar a l'Asil Borràs (Plaça Pau Casals) ia finals de 1976 es van traslladar a l'edifici de "Regiones Devastadas" del C/ Salmerón. Al Març de 2009 després de la demolició de l'edifici i construcció de l'actual Comissaria, les dependències han estat provisionalment al Turó de Gardeny.

El 18 de Març de 2011 es va inaugurar les noves dependències en el mateix lloc, on estaven fins ara, C / Salmerón, 1.

S'agraeix l' Company de la Guàrdia Urbana de Lleida que ha cedit part d'aquesta informació per a ser inclosa a la web - (C2Pro)

Introducción

A lo largo de la Historia, las formas de pensar, las ideologías Políticas, han cambiado en numerosas ocasiones, pero lo que no ha cambiado nunca, ha sido la necesidad de que alguien defienda la Ley y el Orden.

Los Encargados de hacer respetar esta Ley y mantener el Orden son, entre otros, los "Urbanos". Estos Profesionales que no tienen que discutir ninguna Norma, sinó que la han de hacer cumplir de una manera racionalizada, cumpliendo con su deber. Y así ha sido a lo largo de todas las Épocas bajo el aspecto que les han querido dar las Autoridades del momento.
No siempre se ha respetado y valorado el trabajo de los "Urbanos", no ha sido nunca una tarea agradecida por la Sociedad y mira por donde, una Sociedad que ha elegido a estos Profesionales para hacer cumplir las Leyes y las Ordenanzas Municipales, y que en un momento u otro de su Trabajo han tenido que sentir, la frase famosa "¡Oiga Usted!, no sabe con quién está hablado", por parte del "personajillo de turno", que envuelto en su aureola, se piensa ¡Vés a saber qué!.

Bien, pero como sea lo que sea y pase lo que pase, lo que es realmente cierto de todo esto, es que las Policías tienen que existir. Lo hacen en la Actualidad y lo han hecho desde siempre, aunque con diferentes denominaciones y uniformidades.

Siempre ha habido Personas que se han encargado de mantener el Orden y la Paz en la calle, en representación de la Autoridad que gobernaba la Ciudad. Además, el consecuente crecimiento de los problemas de convivencia ciudadana, obligaba a la progresiva remodelación de los medios de control de la Paz y el Orden.

A partir de esta Época, se empieza a encontrar Antecedentes remotos de Empleados Municipales, emparentados con los actuales Policías Municipales, y es por eso "viajamos en el Tiempo..."

Antecedentes Històricos

El primer Personaje que inicia la Función Policial, es el "Alguacil" del Magerit árabe (Palabra que proviene del árabe "al-wazir": El Ministro). y definido en el Diccionari de la Llengua Catalana como "Oficial municipal inferior, executor dels nomenaments del Municipi, Alcalde, etc...).

A lo largo de la Historia y en lo relacionado con el aspecto externo o uniformidad de los "Alguaciles", han existido multitud de cambios.

Año 1264.- El nombre "Paeria" sustituye al de "Consulado" (El uso del término "Paers": del latín "paciarii", hombres de Paz que deben velar por el mantenimiento del Orden y el buen régimen de la Ciudad).

Año 1293.- En este año, los "Paers" tendrán la consideración de Oficiales Reales de acuerdo con un Convenio que se llega con Jaume II. El hecho de ser considerados Oficiales Reales faculta a los "Paers" para convocar el Consejo General, hacer rondas con el "Veguer", apoderarse de las armas prohibidas y practicar detenciones.

Siglo XIV.- Durante este Siglo, un conjunto de Funcionarios Muncipales hacen efectivas las deliberaciones de los diferentes "Consells" y los mandatos de los "Paers". Los más importantes, son:  "Mostassaf", responsable del Mercado y del buen cumplimiento de las Ordenanzas Muncipales y el "Almodir", encargado de la custodia del "Almodí" o "Llotja" y Mercados grandes. También encontramos a los "Visuadors" o "Veedors", una especie de Peritos nombrados para resolver y sentenciar las cuestiones que surgían entre los vecinos sobre servidumbres urbanas, caminos, aguas, etc...
El "Mostassaf", era probablemente el Funcionario Municipal más próximo a los ciudadanos, ocupándose de las tareas de vigilancia de posibles fraudes en los precios, pesos y medidas, la inspección de la calidad de los alimentos vendidos en el Mercado y el control de obras, tanto en casas particulares como en espacios públicos, entre otras responsabilidades.
Se establece su dependencia y obediencia absoluta del "Consell General de la Paeria" y se le otorga un poder represivo con el Derecho de multar a cualquier infractor. El papel del "Mostassaf" sobrevivió hasta 1707.

Siglo XVI.- La Ciudad de Lleida es un territorio de "rodamons", sin casa ni patrimonio, jugadores viciosos, prostitutas, gente armada, delincuentes de toda clase, etc... La presencia de estos individuos es causa de la alteración constante de las Normas de vida, generando miedo y estableciendo la base de muchos cierres, desigualdades, conflictos y marginaciones.
Otro Funcionario que aparece en esta época es el "Portero", encargado de abrir, cerrar y vigilar los Portales de la Ciudad, situados estratégicamente y permitían el acceso a la Ciudad (Portal de Boters, de Sant Andreu, de Sant Antoni, de Magdalena, etc...).
La Ciudad de este Siglo, como tantas Ciudades de la época, se articulan en el entorno de un Centro Neurálgico que acumulaba las principales actividades; siendo la preocupación principal del Poder Municipal de la época, la vigilancia de las calles. Existía también la preocupación de dictar Órdenes Muncipales, para mantener entre los Ciudadanos un comportamiento Moral y Social recomendable.

La llegada del "Corregidor Lluís Blondel de Drouhot i Dàvalos", sería beneficioso para la Ciudad, por el prestigio que tenía y por las Relaciones Políticas. Este nuevo Gobernador estaba dispuesto a solucionar los problemas de la Ciudad. Con la llegada del Gobernador, era el momento del asalto definitivo para hacer realidad el anhelado proyecto de aumentar la superficie contruida de la Ciudad, sabiendo que contaban con el apoyo del "Intendente de Palencia" y "Comisionado Rela de las Obras Públicas de Catalunya", el Sr. Vicente Carrasco.

Para el funcionamiento normal de la Ciudad también era necesario que las Autoridades velaran por las infraestructuras, sobre todo en aquello relacionado con la salubridad pública y seguridad ciudadana.

Año 1784.- Lleida era una Ciudad, más bien oscura y después de un estudio eshaustivo, se envió un Memorial al Capitán General de Catalunya, "Conde de Asalto", en el cual se indicaban que era necesario colocar unas 300 farolas de aceite, distribuidas por las vías principales de la Ciudad, para paliar el hecho que "...los vecinos han elevado sus casas mucho más de lo que corresponde y por consiguiente ha aumentado la oscuridad...". Como sea que la fabricación de estas farolas de aceite, mechas de algodón y el mantenimiento, eran muy caros para las arcas municipales, finalmente solo se instalaron 110, que al menos sirvieron para habilitar las calles más transitadas de la Ciudad.

Año 1767.- Se tiene constancia que el Ayuntamiento de la Ciudad escribió al "Conde de Ricla", Capitán General, para la creación de las figuras de "Alcaldes de Barrio", "Celadores" o "Guardias de la Huerta" o "Guardas de Campo", proyecto que quedó sin ejecución, porlo que se volvió a solicitarlo como medida necesaria en 1785, para "mantener el buen Orden de este pueblo y conservar la Seguridad de sus vecinos".

Año 1790.- El 4 de Diciembre, en la época de Blondel, nace el "Cuerpo de Vigilancia Nocturna Municipal", los miembros de los cuales eran conocidos popularmente como "Serenos". Los "Serenos" velavan por la buena convivencia y también se dedicaban a anunciar la hora de la noche y el tiempo que hacía. El Poder Municipal establece mecanismos de Vigilancia y Control para garantizar el "buen Orden e Higiene", anunciando persecución expresa de una serie de Delitos. Teniendo en cuenta que en aquella época, estos problemas estaban pasando en muchas Ciudades, donde los Vigilantes sufrían en sus propias carnes, la ira de los vecinos, que escondiéndose en la oscuridad, les lanzaban objetos desde las ventanas, cuando realizaban la ronda nocturna. En aquella época no existían desagües y por lo tanto, la única forma de desacerse de la basura, tanto orgánica como inorgánica, era dando la voz de "¡Agua va!" y acto seguido tirarla por la ventana, hacía la calle. Como se podía comprender el peligro que comportaba el trabajo nocturno, con peleas, duelos y emboscadas, tenían que sortear todo tipo de inmundicias que se lanzaban.

También se tiene constancia de la existencia de otras Figuras Funcionariales como, el "Padre de Huérfanos", que tenía cuidado de los huérfanos y se encargaba de vigilar a los vagabundos. Los "Acequieros", que vigilaban las acequias. Como bien se observa, continuaban apareciendo antecedentes de Empleados Municipales emparentados con los "Guardias Municipales". En definitiva, eran toda una serie de Cargos que tenían como misión principal, la "protección de la Villa y de sus habitantes".

Desde siempre, las personas han querido conocer el pasado de la Guàrdia Urbana. Ha sido una necesidad el descubrir de donde proviene el Cuerpo Policial y que es lo que ha pasado. Todo esto nos ha llevado a intentar conocer mejor nuestros antepasados y entender como se ha llegado a la actualidad.

Sea como sea, y con la denominación que sea, "Alguacil", "Mostassaf", "Veguer", "Portero", "Almodir", "Veedor", "Guarda de Campo", "Celadores", "Guarda Rural" o "Sereno", todos ellos se dedicaron en "cuerpo y alma" a servir a nuestra Ciudad. Pero se puede decir que la Historia de la Guàrdia Municipal de Lleida, se inicia en 1846, en sustitución de todos aquellos Funcionarios que se dedicaban a mantener el buen Orden y convivencia de la Ciudad. Trabajo a veces desagradecido y criticado por algunos, pero elogiado y valorado por muchos otros.

Creación de la Guàrdia Municipal (4 de Febrero de 1846)

El inicio del Servicio Municipal es precisamente en estas fechas en que se disuelve la "Milicia Nacional". La aparición de los Cuerpos de Guàrdia Municipal responden a una necesidad de los Ayuntamientos de la época. Este vacio policial fue aprovechado para la creación de Cuerpos Local de Policía. La Ciudad sentía la necesidad de disponer de un Cuerpo Organizado de Vigilancia que cuidara de velar el cumplimiento de las Ordenanzas, en especial las relativas a la higiene de la población que se mantenía cerrada dentro de las murallas.

Sucedía un hecho histórico en nuestra Ciudad:

Era el día 4 de Febrero de 1846, siendo Alcalde el Sr. Joaquín de Gomar, el Pleno del Ayuntamiento acuerda la creación en nuestra Ciudad, de la Guàrdia Municipal.

Trascripción del Acta de 4 de Febrero de 1846...
"En la Ciudad de Lérida a cuatro de Febrero de mil ochocientos cuarenta y seis:

Reunido el Excmo. Ayuntamiento Constitucional en sesión ordinaria del señor Alcalde D. Joaquín de Gomar con asistencia de los señores concejales anotados al margen, se leyó la sesión ordinaria y fue aprobada y firmada.

Diose cuenta de un oficio del ...//... propuso se crearan unos guardias municipales en vez de los de la huerta ...//..."

Trascripción del Acta de 20 de Marzo de 1846...
"En la Ciudad de Lérida a veinte de marzo de mil ochocientos cuarente y seis:

Se procedió ...//.... al nombramiento de los guardia municipales y resultaron nombrados después de vistas todas las solicitudes presentadas al efecto, un Sargento retirado del Ejercito y 8 Guardias ...//.... quedó completada la nueva Guàrdia Municipal compuesta de nueve individuos ...//...."

Fechas de Creación de otras Policías Locales en España

Madrid (1838); Barcelona (1843); Bilbao (1844); Lleida (1846); San Sebastián (1849); Zaragoza (1850); Sevilla (1852); Albacete y Murcia (1854); Burgos, Tarragona y Girona (1857); La Laguna (1888); Vitoria (1890); Valladolid (1898), etc....

Como se puede observar la Guàrdia Urbana de Lleida, es la segunda más antigua de Cataluña y una de las más antiguas de España.

Sedes de la Guàrdia Urbana

La primera Unidad estaba formada por ocho (8) Agentes, y mandada por un Cabo (Manuel Minuesa), Sargento retirado del Ejército, al cual se le encomendó la creación del nuevo Cuerpo.

La Guàrdia Urbana ha tenido varias sedes, hasta llegar a la actual, tales como el Palau de la Paeria (Ayuntamiento). En 1878 se trasladó al Edificio del antiguo "Convento de los Capuchinos". Hacia los años 20 del siglo pasado, son trasladados al Dispensario municipal, conocido como "Gota de Llet". En el año 1972 se trasladaron al Asilo Borràs (Pza. Pau Casals) y a finales de 1976 se trasladaron al edificio de "Regiones Devastadas" de la C/ Salmerón. En Marzo de 2009 tras la demolición del Edificio y construcción de la actual Comisaría, las dependencias han estado provisionalmente en el Turó de Gardeny.

El 18 de Marzo de 2011 se inaguraron las nuevas Dependencias en el mismo lugar, donde estaban hasta ahora, C/ Salmerón, 1.

Se agradece al Compañero de la Guàrdia Urbana de Lleida que ha cedido parte de  esta Información para ser incluida en la Web - (C2Pro)